El passat 5 de gener de 2022 va entrar en vigor la llei 17/20121 de 17 de desembre sobre règim jurídic dels animals, als quals se’ls reconeix com a éssers vius dotats de sensibilitat. La nova legislació espanyola segueix les línies marcades en altres ordenaments jurídics pròxims com són Àustria, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, França o Portugal que així mateix han modificat els seus Codis Civils en aquest aspecte. Aquesta llei modifica determinats preceptes del Codi Civil, de la Llei Hipotecària i de la Llei d’Enjudiciament Civil.
Com a novetat legislativa, que no jurisprudencial, s’ha introduït una nova mesura a regular en els processos de nul·litat, separació i divorci, tant en els convenis reguladors, com en el cas de procediments contenciosos (també en seu de mesures provisionals) que el Jutge haurà de determinar el règim de convivència i cura dels animals de companyia, així com la manera d’assumir les despeses derivades del mateix (arts. 90, 91 i 103 del Codi Civil i els arts. 771 i 774 de la LEC relatius al procediment de mesures provisionals prèvies i les mesures definitives en els procediment de nul·litat, separació o divorci) .
L’existència de maltractaments als animals, o l’amenaça de causar-los, s’introdueix com a motiu per a no atribuir la guarda compartida al progenitor que els causés (art. 92 del CCivil) i s’afegeix un nou art. 94 bis en el CCvil, relatiu a la manera com l’autoritat judicial ha de regular la guarda dels fills i la distribució de les estades dels mateixos amb l’un o l’altre progenitor- que estableix la manera en què el jutge confiarà la cura dels animals de companyia de la família a un o a tots dos cònjuges, i el repartiment de les càrregues i despeses associades a la seva cura, atès l’interès dels membres de la família i al benestar de l’animal.
En definitiva, en els tribunals en els quals s’aplica el Codi Civil comú, la nova regulació obliga els jutges a pronunciar-se respecte del règim de tinença dels animals de companyia de la família quan se’ls plantegi la qüestió en seu d’un procediment judicial, la qual cosa pot generar una conflictivitat afegida en les ruptures de parella tant matrimonials com no matrimonials. De la mateixa manera, aquesta qüestió serà matèria de negociació entre les parts per a plasmar els acords sobre aquest tema, en els convenis reguladors, i també en mediació.
Com a advocada de família, entenc que a partir d’ara, si es genera una controvèrsia entre les parts sobre la tinença de l’animal arran d’una ruptura de la parella, haurem d’aportar els mitjans de prova necessaris per a acreditar quin membre de la parella és el més idoni per a mantenir la cura de l’animal domèstic.
Per això, entenc que la present reforma hauria d’anar lligada a altres reformes, com per exemple que es permetés inscriure la cotitularitat formal d’un animal a nom de tots dos membres de la parella, i no sols a nom d’una persona, com succeeix actualment. Aquest formalisme, de plena titularitat de l’animal per part d’un dels cònjuges/convivents, pot suposar un perjudici a l’altra part, pel fet de no constar com a titular de l’animal. El convivent titular de l’animal pot fer valer el seu títol, per a atribuir-se l’animal, en perjudici de l’altra part.
En cas d’haver-hi fills menors d’edat, la custòdia de l’animal domèstic ha d’anar lligada al règim de custòdia o de visites dels fills? Si això fos el més beneficiós per a tots, entenc que si.
En el cas de no haver-hi fills en comú, el sistema més habitual que actualment estem regulant en els convenis actuals, és un sistema paritari per setmanes, per quinzenes o fins i tot períodes més llargs. Entenc que la Jurisprudència seguirà els mateixos criteris.
En cas de controvèrsia, en el sí del procediment judicial haurem d’acreditar qui ha estat el principal cuidador de l’animal durant l’època de convivència, i qui té major disponibilitat o condicions de la llar, per a fer-se càrrec de l’animal a partir de la ruptura.
En relació amb les despeses que comporta el manteniment de la mascota (menjar, higiene, veterinari, vacunes, …) entenc que hauran de sufragar-se per les parts en atenció al règim de com s’estableixi el sistema de guarda de l’animal.
A Catalunya, amb competència exclusiva en matèria de dret civil de família, encara no s’ha modificat el Llibre segon del Codi Civil Català. Fins avui però, si les parts estan conforme en com distribuir-se l’animal arran de la ruptura, el poden recollir en els seus respectius convenis reguladors.
